viernes, 24 de octubre de 2008

EL PLACER DEL GESTO Vol.2



Eus açí la recepta ideal per gaudir d’una bona Sopa de Pedres:


"Sopa de pedres, és un conte ja escrit.
Una olla, aigua de riu i unes pedres. Tres elements per crear una sopa.
Però com el vell conte, cadascun pot aportar un nou ingredient per enriquir el resultat final.
L'artista ha creat l'obra, quin ingredient aportaràs per enriquir aquesta sopa?”



L’exposició que esteu apunt de gaudir pretén ser una expressió viva. No és només el reflex d’un individu en un moment donat, ni són únicament fotogrames congelats en el temps. Formen part d’una idea en moviment, plural, que s’està escrivint constantment. És l’art de la casualitat, de l’atzar, on tothom pot participar per crear una recepta comuna: la  Sopa de pedres.


La idea arrenca d’unes il·lustracions exposades durant el 2007 a la 18ª Fira de teatre de titelles de Lleida, sota el nom de El placer del gesto. Una exposició farcida d’obres inspirades en el mon de les titells, i que neixen d’un traç espontani, característic del imaginari de l’autor, anomenat Serendipies


Més tard crearà un blog on publicarà les il·lustracions esmentades. La iniciativa posarà a l’abast d’aquell que vulgui participar els ingredients bàsics per escriure la seua visió de l’obra mitjançant narracions curtes. L’autor es convertirà en espectador, i l’espectador en autor, i d’aquest intercanvi sortiran noves fonts creatives. 


La proposta dona com a fruit l’aventura present, és basa en un conte inspirat en quatre Serendipies o situacions ja dibuixades i publicades al blog. D’aquest intercanvi surten noves il·lustracions. Per endinsar-nos, haurem de fer una breu Arqueologia de la Serendipia: 


L’origen d’aquesta història no té data precisa ni lloc concret. És un cúmul de discontinuïtats, d’històries paral·leles i fets contingents fruit de circumstàncies entre l’atzar i la premeditació, d’on es dibuixaran quatre Serendipies. Transcorren en una època gris sense esperança ni sentit per a l’ésser humà, que contempla l’absurditat de l’existència sota les lleis dionisiaques de la naturalesa, aficionada a fer acudits de la tragèdia humana. Són monòlegs feixucs dins d’un canvi moral, estètic i climàtic


EL PORT DEL PI BORRATXO




TÓTEM

EL REGNE DEL TERROR

BICICLISTA

CAÇADOR D'ÓSSOS